HISTÒRIA FC ARGENTONA

1922 El 14 de setembre se inicia les gestions d’ingrés a la Federació Catalana, que dóna la seva aprovació definitiva a mitjans de novembre. Els colors de la senyera son els escollits para escut i samarreta.

Primer junta del club:

President:                     Jaume Abril Pujol.

Vicepresident:             Josep Flamerich.

Secretari:                     Alfons Casanovas.

Tresorer:                      Jaume Clavell Vergés.

Vocals:                          Josep Bellalta i Jaume Soler.

Comissió Esportiva:  Joaquim Vergés, Joaquim Pannon, Jaume Fontcuberta.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto1.jpg
L’escut va adoptar els elements del poble amb el bàcul de Sant Julià i l’espiga i es va completar amb els colors groc i vermell.

1923 El 4 d’agost, festa major de Sant Domingo es va inaugurar oficialment el terreny de joc amb unes mides de 98 metres de llargada i 70 d’amplada, en un partit entre l’Iluro i el Granollers, dos equips amb potencial a Catalunya, i que va acabar amb un 3-1 favorable als mataronins. L’estadi Argentoní també va acollir altres esdeveniments esportius a més del futbol; rugbi, bàsquet, hoquei i un combat de boxa que va obtenir un gran èxit.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto11.jpg

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto3.jpg
JAUME ABRIL, EL FUNDADOR
El primer president de l’Argentona va ser persona clau en l’arrencada del club.

1923 Va ser el inici de la competició oficial del club.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto4.jpg
Una de les primeres formacions, D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Soler, Canadell, Lloberas, Estrada, Castells, Guimo, Ginestà; Coll Solé, Mora i Famadas.

1925-26 Arriba el primer títol. L’Argentona estrena el seu palmarès.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto5.jpg
Miquel Valdes, amb la seva clàssica boina. La figura de Miquel Valdés i Padró es un punt de referència en els primers anys de la historia de l’Argentona, va pertànyer al primer equip del Futbol Club Barcelona que va fundar al costat de Hans Gamper. Va jugar al primer equip del Barca des de la seva estrena el 1899 i fins a l’any 1902.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto6.jpg
Miquel Valdés, l’ultim de la dreta, en una de les primeres formacions del FC Argentona. D’esquerra a dreta: (a dalt) Soler, Bartomeu, Coll, Gallifa, ?, Mora, Leandro, Famades, Estra­da, ?, i Valdés. Foto cedida per Maria Teresa Valdés.

1932 El club organitza el concurs de Miss, l’anomenada Diada del Club, coincidia amb la festivitat de Sant Jaume, es feia un gran partit de futbol i desprès tot tipus d’actes culturals. La directiva va convocar un concurs de Miss entre les joves del poble, la guanyadora representaria el club durant tota la temporada. La primera a aconseguir la distinció de Miss FC Argentona va ser la Maria Mora, popularment Maria la peixatera.

1933 El 14 de març es va tornar a negociar l’arrendament del terreny de joc, ja que el contracte havia expirat. Amb aquest nou lloguer, també per 10 anys, l’Argentona es va comprometre a pagar 25 pessetes per any.

1934 El club entra en una greu situació econòmica.

1936-1939 El 9 de juliol esclata la Guerra Civil, totes les competicions van quedar suspeses.

1939 Un 6 d’octubre, escriuen a la Federació Catalana per la reconstrucció del Club.

1940 el club arriba a la xifra de 134 socis.

La primera junta després de la Guerra Civil:

President:            Joaquim Gel Pallarolas.

Vicepresident:    Josep Calafell Playan.

Secretari:             Josep Maria Vilaret Maresme.

Vicesecretari:     Joaquim Famadas Font.

Comptador:        Colominas Capdevila.

Tresorer:             Jaume Abril Carbonell.

Vocal:                  Josep Bellalta Bellatriu, Joan Pont Utzet.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto12.jpg
Joaquim Gel Pallarolas, al centre entregant un trofeu en una festa major. Va ser el president de l’Argentona durant els primers anys de la postguerra (1939-45). Un home clau en el ressorgiment del club, i en la política del poble.

1941 La denominació del club canvia, «Futbol Club Argentona» i la equiparació de l’equip amb una samarreta blanca.

El Bar Deportivo nova seu del club.

1940-42 Va ser una època de pas en el club.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto14.jpg
L’Argentona de l’any 1940. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Gallemi, Vails, Francisco Carbonell, Bellalta (directiu), Abril, Maso, Collet, Ginesta, Boba i Pepitu Vilaret (directiu); Torrents, Santana, Maries Colomines, Catala i Buch. Foto cedida per Josep Collet.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto15.jpg
1942-43 Subcampio amateur. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Guinart, Toboada, Güell, Cabruixa, Boba, Giol, Graupera, Hospital (entrenador); Travessa, Collet, Castella, Silva i Rincón.

JOAN ABRIL, UN DIRECTIU CLAU
La mà de Joan Abril, fill del fundador, com a responsable de la comissio Esportiva, es va fer notar, i molt. A Abril se’l recorda com un home entregat al club que seguia l’equip arreu on anava, i va continuar d’alguna manera la feina feta pel seu pare en els anys 20.

CATALÀ UN ARGENTONI A PRIMERA DIVISIÓ
Va despuntar des de mol jove, nascut al 13 juliol 1922 a Argentona, amb 17 anys ja al van fer pujar a l’Argentona, gran dominador del joc per alt. Els informadors del FC Barcelona van passar bones referències als tècnics del club de un noi anomenat Català, El fitxatge no va trigar a concretar-se, li proposa d’incorporar-se als entrenaments del Barça per provar. Els resultats van ser satisfactoris i Català va firmar per cinc anys amb l’entitat blaugrana. S’integra a la plantilla del filial, l’amateur, amb el qual disputa els campionats d’Espanya.

El Barça, concerta un partit entre l’equip de la capital catalana l’Atletico de Madrid (aleshores d’Aviació) que acaba amb empat a dos. Cátala debuta així oficialment amb la primera plantilla del Futbol Club Barcelona.

La directiva del Nàstic li proposa a ell i al Barça la seva contractació per part del club tarragoní. Inicialment Català no vol, perquè hauria d’abandonar la seva feina a Argentona, la seva família i perquè volia triomfar al Barça. El tècnic del FC. Barcelona, Nogues, li comenta: «Has d’acceptar perquè s’interessen molt per tu. La feina a Argentona? L’hauràs de deixar igualment perquè hauràs d’anar a fer el servei militar i a més allà t’ho arreglaran això de la mili.» Català va respondre que volia continuar al Barça, i Nogués va replicar de manera contundent: «Mientras esté yo, aqui no vas a jugar.» Català va acceptar I’oferta del Nàstic, va fer les maletes i va establir-se a Tarragona durant tretze anys. L’argentoní fitxa en qualitat de cedit pel Barça amb un sou de 190 pessetes al mes de les quals 150 les utilitza per pagar-se els dinars i el llit en una fonda de la ciutat.

L’OFERTA DEL MADRID
El Real Madrid aleshores tenia de central Juan Antonio Ipiña, que es trobava al final de la seva trajectòria esportiva. El Madrid es va adreçar a Català per fer-li una oferta, «hemos pensado en ti. Por dinero no padezcas, solamente que me digas que sí, lo arreglaremos en seguida.» Català, els va contestar que a Tarragona s’hi estava molt bé i que no volia deixar Catalunya ni la seva família. Temps mes tard el Real Zaragoza també va temptar Català, tampoc li va interessar.

HOMENATGE I FINAL
Català va jugar amb la selecció de Catalunya en un amistós que es va disputar contra Espanya, que van guanyar els Catalans per 4-1. Català va formar de titular amb la selecció catalana al costat de Cesar i dels germans Gonzalvo del Barça.
En anunciar el seu adeu, el club tarragoní li tributa un partit d’homenatge en que conviden el primer equip del Futbol Club Barcelona. Aleshores en l’onze blaugrana hi havia noms propis com el de Kubala, que justament va reforçar el Nastic i va jugar al costat de Català.
L’argentoní, però, encara no deixa del tot el futbol. El Mataró li ofereix continuar i no s’ho pensa. Combina les funcions de jugador amb les d’entrenador. El fitxatge d’un gran central, Roca, fa decidir-lo a penjar les botes. Després d’un parell de temporades, plega definitivament del mon de la pilota.

Andreu Català.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto16.jpg
A l’esquerra de tot de la imatge veiem Andreu Català en un entrenament amb el Barça. Foto cedida per Esteve Català.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto17.jpg     

El Nàstic de Tarragona puja a primera divisió (1946/47). Andreu Català és el primer de l’esquerra a dalt.

1943-44 Lliga i copa, un doblet històric, va guanyar la lliga i la copa primavera i va ser finalista del campionat de Catalunya, va perdre davant el Igualada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto21.jpg
L’alineació del C.F. Argentona, campió de la Copa Primavera. D’esquerra a dreta i de dalt a baix. Jiménez, Caude, Giol, Castellà, Collet, Graupera, Cintes; Delcor, Travesa, Silva, Buch.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto19.jpg
El responsable de la comissió esportiva i vicepresident, Joan Abril (amb americana i corbata), I la resta de l’expedició argentonina contemplen com el capital Josep Collet aixeca la Copa. Hi són Delcor, Giol, Nogueras, i molts altres jugadors de la plantilla.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto22.jpg
Els campions de Copa rebuts pel poble en arribar amb l’autocar

1946-47 Julia Carbonell, Nou president.

1949-50 L’exjugador del club Ferran Catà i Cortils es fa càrrec de la junta:

President:            Ferran Catà i Cortils.

Vicepresident:    Bartomeu Forns.

Secretari:             Jordi Fontcuberta.

Tresorer:             Alfons Luis Moreno.

Comptable:         Francesc Giol.

Vocals:                 Florenci Casarramona, Josep Vilanova Joan Travessa.

1951 Un 7 de gener s’estrena el nou equipament (samarreta, pantalons, mitjons i botes) en un partit contra el Santa Coloma que l’Argentona guanya per 4-2. Catà tramet una carta a la Federació Catalana sol-licitant el permís per fer el canvi i rep resposta afirmativa de l’organisme en la qual textualment es comunica que s’accepta «siempre y cuando no de lugar a falsas interpretaciones.» Val a dir, però, que la samarreta no va poder reproduir-se exactament com l’antiga. I és que s’hi va haver de col-locar una franja vermella de més (5 enlloc de les 4 barres catalanes).

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto25.jpg
Les barres catalanes tornen a la samarreta de l’equip a la primera meitat dels 50. A la foto, alguns jugadors que van marcar època, com Triadó i Villarroya (tercer i quart, respectiva-ment, per I’esquerra a dalt).

1952-55 Joan Duran nou president del club.

1953 Es va celebrar el primer homenatge al primer president, el fundador del club, Jaume Abril Pujol.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto27.jpg
Sopar d’homenatge a Jaume Abril. El president fundador, al centre de la primera fila, entre Joan Estrada, a l’esquerra i Joan Duran, de blanc a la dreta.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto26.jpg
Els dos equips del partit de les velles glòries. A l’esquerra els de la Penya Valdés (Gallemí, Santana.Gel, Vilaseca, Boba, Clavell…) i a la dreta els de l’Argentona (Estrada, Soler, Paró, Bellalta, Mora…), el mateix dia de l’homenatge a Abril.

1955-60 El club passa per una important crisi financera i esportiva. Arturo Debat es fa càrrec de la presidència.

1957 Es forma una gestora i es forma el Atletic Argentona, un club que volia agrupar jugador de la vila que no trobaven al seu lloc en el primer equip del FC Argentona

1957 Florenci Casarramona assumeix la presidència del club, treballador incansable, un apassionat del futbol i sobretot de l’Argentona, mai no va escatimar cap esforç en pro del que va ser el club de la seva vida. Com a futbolista, va combinar les funcions de porter i de jugador.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto28.jpg
Florenci Casarramona, en la seva apoca de porter.

1960 Joan Mora, es el nou president del club, també comencen la seva labor al club Sebastian Sanchez Agenjo i Joan Algarra Olive, persones importants a l’historia del club.

President:           Joan Mora i Castells

Vicepresident:   Josep Rectoret i Sebastiá

Secretari:            Joan Pitarch i Bosch

Tresorer:            Josep Boba i Colet

Comptable:        Joan Rigola i Nogueras

Vocals:                Josep R. Tarruella i Bernans, Joan Rectoret i Sebastián, Josep Vilanova i Abril, Josep Casabella i Cot, Ramon Puigderrajols i Vila, Joan Catà i Moré

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto30.jpg
Joan Mora, de peu al centre de la fotografia i amb corbata, envoltat de jugadors i de directius de la Junta en una costellada a la Font del Mig. Foto cedida per Joan Catà.

1960 L’ajuntament va cedir a l’entitat la pista de ball, un estímul mes per l’economia del club.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto31.jpg
Concurs de miss de l’any 1961. L’escollida en l’edició, al centre de la imatge, és Roser Clavell. Foto cedida per Clavell Casabella.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto29.jpg
L’equip de l’Argentona, posant abans d’enfrontar-se al Cardedeu, el 2 de juny de 1963. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Rafa Sánchez, Catà, Castán, Puig, Capdevila, Corbalán, Corado, Gual, Abril, Triadó i Prat. Foto d’Alfons Güell cedida per Joan Catà.

1964 El 27 de setembre se inicia una nova temporada, el club fa la promoció per l’ascens, però és el caldes és qui la gana.

1965-66 Temporada accidentada, molts equips renuncien a la competició, però la federació catalana va decidir no modificar el calendari.

PROMOCIÓ A QUATRE Finalment, l’Argentona va participar en la promoció per assolir la 2a regional. La promoció la disputarien quatre equips, a traves de dues semifinals i una final, i només el vencedor participaria l’any següent en la 2a regional. L’Argentona es classifica per la final, però van perdre davant La Mataronesa. Al cap de tres mesos arribava la gran sorpresa, la Federació va tirar endavant una nova reestructuració de les competicions i va decidir ampliar el nombres d’equips de 2a. L’Argentona era de 2ona.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto32.jpg
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Vilanova, Catà, Mundo, Guerrero, Corbalàn, Boba, Dari, Abril, Ballbona i Terricabras. Foto d’Alfons Güell, cedida per Joan Catà.

1966-70 El club va viure una etapa històrica, durant quatre temporades va estar entre els equips a la 2a regional.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto33.jpg
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Zapata, Palma, Castán, Gual, Villalba. Catà, Vilanova (porter suplent), Garcia, Dari, León, Capdevila i Triadó.

1967 Isidro Abril nou president President:  

President:           Isidro Abril i Farrés

Vicepresident:   Domingo Ros

Secretari:            Joan Catà i Moré

Tresorer:            Joaquim Casabella i Castells

Comptable:        Joan Rigola

Vocals:               Joan Pitarch Bosch, Joan Algarra i Olivé, Josep Vilanova i Abril, Sebastián Sánchez Agenjo

1970 El club va renuncia a la categoria per problemes econòmics, el primer equip es va dissoldre.

1971 Per primera vegada a la seva historia el club es queda sense primer equip. els herois d’aquella temporada va ser el juvenil de Sebastian Sanchez .

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto34.jpg
Sebastián Sánchez Agenjo -a l’esquerra-, amb els jugadors juvenils herois de la temporada. 70/71. Cedida per Sánchez Agenjo

1972 Es torna a forma un primer equip a la categoria de aficionats.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 35.jpg
El primer equip, al camp del Dosrius, l’any 1972. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Català, Ausín, Iglesias, Collet, Vilaseca, Solà, Raya, Mañosa (entrenador), Catà, Alberola, Dari, Ortega i Artigas. Fotografia cedida per Joan Catà.

1973 El primer equipo torna a desapareixerà, una temporada mes tornarem a gaudir del juvenil entrant per Joan Algarra.

1973-79 La imminent celebració del mig segle de vida del FC Argentona va fer revifar l’esperit futbolístic.

1973 El 15 de febrer, Casabella es va fer amb la presidència. La junta va quedar constituïda:

President:           Joaquim Casabella i Castells

Vicepresident:   Isidro Abril i Farrés

Secretari:           Josep Pinart i Boba

Caixer:                Jordi Garcia i Flamerich

Vocals:   Josep Casabella i Cot, Joan Pitarch i Bosch, Lluís Casabella i Castells, Joan Algarra i Olivé, Sebastián Sánchez Agenjo.

Per la seva part, l’ajuntament, amb Joan Duran i Puig com alcalde i Joan Domènech i Farres en qualitat de delegat municipal d’esports, va prometre un major suport a l’entitat.

1973 Es reconstrueix el primer equip i es comença a prepara els actes de les noces d’or, va participar a la festa l’amateur del barça Els gegants de la vila i les animadores de Mataró eren al camp. Els juvenils van jugar contra la Penya Barcelonista de Mataró i, després d’algunes sardanes, es va inaugurar el monòlit homenatge al primer president del club, Jaume Abril. I seguidament, la pubilla d’Argentona, la senyoreta Maria Carme Fradera, va descobrir el monòlit. El primer equip va sortir al camp a disputar el partit davant el Barca Amateur. Uns núvols van cobrir el cel i va descarregar una forta tempesta, fet que va impedir que l’espectacle continues. Directius quadribarrats van viatjar a la capital catalana i van demanar que es pogues repetir l’encontre. Al cap de quinze dies es van reprendre els actes festius, van comptar també amb focs artificials i amb un sopar a l’hotel Soler en el decurs del qual es va entregar, a tots els ex-presidents del club en vida, una placa d’honor.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto36.jpg
Els gegants de la vila van amenitzar els actes del 50è aniversari del club

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto37.jpg
El monòlit dedicat als fundadors del club, poc després de ser descobert.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto39.jpg
La pubilla Carmen Fradera, acompanyada pel capita argentoni Garrido, els jugadors Vicenç Català i el blaugrana Torcal.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto38.jpg
Argentona i Barça, en un moment de l’encontre disputat per commemorar les Noces d’Or, fotografies d’Alfons Güell i cedides per Güell i Joan Lladó.

La revista Hum Sport va dedicar, en el seu numero del dia 3 d’octubre d’aquell any, un ampli reportatge al Futbol Club Argentona. Al llarg de tres pagines, d’una entrevista realitzada per Josep Goma.

1973 La categoria de aficionats va desaparèixer i es va forma la 3a regional.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto41.jpg
Un equip de la dècada dels 70. A sobre (d’esquerra a dreta i de dalt a baix): Pascual, Marc Collet, Jaume Freixas, Sillué, Bartolo, Francisco Joya, Zapata. Alfredo Zapata, Solís, Pere Collet, José Joya, Solà, Coll, Fortí.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto40.jpg
ALluís Casabella, Carbonell, Joya, Joan Ginesta, Bellavista, Bartolo, Caballero, Reina, Galera, Burgos, Eladio, Sebastian Sanchez, Joaquim Casabella, Velasco, Fortí, Jeronimo Martinez, Lorenzo Navarro, Diego Avila, Pedro, Pere Collet, Joan Algarra. Cedides per Joaquim Casabella i Joan Llado.

1977 El camp de futbol va passar a ser plenament municipal. la Junta havia dut a terme diverses obres, un tancat fet amb tub, i per aquests temps ja es començava a especular amb la possibilitat que al terreny de joc hi pogués haver gespa…

1980 Arriba el tàndem Marimón-Moliné.

BUSCANT UN NOU PRESIDENT Feia ja alguns mesos que la Junta Directiva cercava substituts que poguessin fer-se càrrec de l’entitat. Hilari Marimón nou president del club, una gestió que havia de durar deu anys.

President:                Hilari Marimón i Pairet

Vicepresident lr:    Antoni Oliveras i Falguera

Vicepresident 2n:   Josep Maynou i Anglada

Tresorer:                  Ramon Collet i Serrano

Secretari:                 Pedro Muñoz Garcia

Vocals: Jordi Villarroya i Matas, Sebastian Sanchez Agenjo, Sebastia Ventura i Salmau, Rafael Muñoz Garcia, Andres Luque, Francesc Font i Fuentes, Josep Ginesta i Famadas, Antonio Correas Aneas, Pere Rubio i Serrat, Joan Famadas i Guell, Francesc Travesa i Julia, Joan Llado i Estrada, Juan Luis Alcalde Juando.

1980 El fitxatge de Moliné. La directiva va decidir buscar un nou entrenador que substituís Joan Algarra, que s’encarregava del primer equip i també la coordinació. Moliné militava la U.E. Cerdanyola de Mataró, Llado, Marimón i Oliveras, li van proposar fer-se càrrec del primer equip i la coordinació de futbol base. La proposta li va agradar molt, i es va fer càrrec del primer equip i del futbol base. Però la proposta va perillar, Moliné va rebre una oferta del Mataró, a 3a divisio, per jugar a les seves files, durant un any Moliné va combinar la seva feina a l’Argentona i els seus gols al municipal Mataroní. Moliné va convertit l’entitat en una gran escola de futbol en que totes les edats hi trobessin el seu lloc. En aquell moment hi havia un total de cinc equips (aleví, infantil, juvenil, aficionat i amateur), tres any mes tard aquests ja arribaven a setze: es movien al voltant de les 260 fitxes federatives. L’entrenador també va imposar una major seriositat i continuïtat en el pla d’entrenaments i un mateix sistema de joc per a tots els equips, de manera que els jugadors no tinguessin dificultats i s’adaptessin ràpidament a l’hora de pujar al nivell superior.

Carles Moliné.

Anys 80. A dalt, un benjamí, amb P. A. Nieto, Ismael. Ciabi, J. M. Nieto, Batlle, Rafel, Sabio, Reig, Carmona, S. Prat, Villegas i Alemany.

L’aleví amb Fernando, Chica, Correas, Marc, Nieto, Ventura, Ventura, Miguel Angel, Oregon, Mario, Mach, Sabio, Chus i Victor.

El capita Argentoni Busquets, amb la copa de vencedors del Torneig de Sant Vicenç Cedida per Moliné.

Els jugadors que van vestir la samarreta quadribarrada la temporada 85/86. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Moliné, Reca, Ramon, J. Llado, Maynou, Esteba, Caballero, Pelaez, Serrel, Vigata,
Fortiana, Jose, Prat i Algarra. Foto cedida per Moliné.

1982 Es forma un equip femení de futbol.

1983 Els fruits van ser evidents i es van anar assolint ascensos de categoria l’alevì en que jugava gent com Pedro Nieto, Juan Ca­brera o Correas fins i tot va arribar a disputar les fases del Campionat d’Espanya. Un punt i a part suposa la formació de l’equip de veterans, iniciativa del propi president, Hilari Marimon, l’Agrupacio de Veterans del Futbol Club Argentona, sota la batuta de Joan Pitarch.

1984 El 29 de setembre, neix un nou rival, «el Sant Domenec» format per jugadors que no trobaven lloc en el primer equip. Va ser precisament un historic de l’Argentona, Sebastian Sanchez, el principal impulsor del projecte, al costat de Rafael Navarro. Despres d’uniformar l’equip amb samarreta vermella i amb una franja amb la senyera i pantaló negre, i acordar que es compartiria el camp municipal com a seu en que el nou equip disputaria els seus partits.

EL PRIMER EQUIP, SENSE MASSA FORTUNA En les primeres set temporades de Carles Moline com a entrenador del primer equip Argentoni no va obtenir el desitjat ascens a 2a regional.

MILLORANT LES INSTAL·LACIONS Un dels fets pel qual mes va destacar la Junta encapçalada per Hilari Marimon fou intentar millorar el camp de futbol, hi algunes reformes per tal d’adequar-lo als nous temps. Com que comptaven amb poca ajuda per part del consistori, eren molt sovint els mateixos directius cal destacar Antonio Correas que hi anaven els vespres o els caps de setmana a fer hores extres, es van construir les grades, i també s’hi van posar els llums i es va fer un nou tancat. Es va intentar sense èxit posar gespa al camp, mentre que les casetes cada vegada es trobaven en un estat mes lamentable: necessitaven una bona inversió que no arribava.

RETORN A CAN TOMAS El Futbol Club Argentona va adquirir el lloc, i retornava així a la que ja havia estat la seva seu abans de la Guerra Civil. Van ser els mateixos directius els que el van acondiciar tot i el van convertir en bar. S’hi van passar moltes hores, arreglant-lo per dins i per fora -a la façana, s’hi va situar un rètol ben gran amb el nom del club, el seu escut i l’any de fundació.

Can Tomas va tornar a ser, durant els anys 80, la flamant seu social del Futbol Club Argentona. Fotografia d’Alfons Guell.

1985 una nova polèmica. Des del consistori, i per iniciativa principalment del delegat d’esports Raimon Catala, i de l’alcalde Josep Maria Gallifa, es proposa la construcció d’un nou camp de futbol, a la mateixa zona esportiva del poble, i que substituís el de tota la vida. Segons informes del mateix Ajuntament, les obres per fer un nou camp suposaven una inversió tan alta com la de renovar l’antic recinte, amb la diferencia que per a la nova construcció es podria comptar amb una subvenció per part de la Diputació de Barcelona.

1985 apareixia una extensa carta de l’alcalde Gallifa en que manifestava la seva postura sobre aquest tema:
[…] El trasllat del camp de futbol implica, doncs, la construcció de nous vestidors, tenint en compte, a mes, el lamentable estat dels actuals. N’hi ha projectats 4 per als equips, 2 per als arbitres, una infermeria i sanitaris calculats per a una assistència màxima de 1.250 persones […]. En el pressupost hi ha també inclosos els elements esportius necessaris, porteries i pals de corner, i una tanca perimetral, aixo es, al voltant de tot el camp de joc. […] S’ha de tenir present que si totes aquestes obres es fessin per remodelar l’antic camp de futbol, la quantitat que caldria pagar seria la mateixa i perdríem la gran oportunitat que poguessin utilitzar una subvenció d’una entitat municipal. […]

1985 el 21 d’octubre l’ajuntament rebia un escrit signat per 58 persones relacionades amb el mon de l’esport a la vila en que es demanava que es reconsiderar el trasllat del camp de futbol. Posteriorment, en una votació efectuada al ple municipal celebrat el 25 de novembre es va desestimar l’aprovació definitiva del nou camp de futbol.

1987-88 Els afeccionats argentonins van patir de valent al llarg de la campanya 1987/88, en una de les temporades mes emocionants que es recorden a la vila, en la qual no es va decidir l’ascens a 2a regional fins a la darrera Jornada.
S’arribava a la disputa de la darrera Jornada amb l’Argentona amb 48 punts i el Tordera amb 46.
Els de l’alt maresme conservaven totes les possibilitats d’ascens, ja que, en cas d’empat a punts, la diferencia de gols fets i rebuts la tenien a favor.
Els argentonins van patir molt per tirar el partit endavant, i els gols es van fer esperar. Va ser ja a la segona part que van marcar: Joan Collet de penal i, ja al final del partit, Chori Llado sentenciava amb un gran gol. L’ascens era al sac i ben lligat, i de res va servir al Tordera imposar-se al Punto Nuevo per un contundent 9-2.
Com es pot imaginar, l’alegria de jugadors i afeccionats argentonins va ser molta. Alguns cotxes van passejar-se pels carrers de la vila tocant el claxon i fent onejar senyeres, i el sopar de la Festa del Club al’Hotel Sole.
Poques setmanes mes tard, el club també va ser convidat a l’anomena-da Festa de l’Esport Catala, Hotel Princesa Sofia de Barcelona. Hi van assistir els directius Hilari Marimon i Joan Lladó, l’entrenador Carles Moline i el jugador Josep Maynou, i se’ls va atorgar un trofeu commemoratiu de mans del mateix president de la Generalitat, Jordi Pujol.

1988/89, va resultar l’antítesi de tot el viscut l’any anterior. El club acabaria ocupant la darrera plaça de la classificació i hauria de retornar, d’aquesta manera, a la 3a regional.

L’Argentona a 2a regional la temporada 88/89. D’es-querra a dreta i de dalt a baix: Carlos. Quim, Manolo, Sabio, Llado II, Maynou, Vado, Kiko. Moline, Llado I, Bonilla, Carles, Caballero i Ramon. Cedida per Carles Moline.

Hilari Marimon, va deixar el seu càrrec només acabada la temporada, el relleu, Pere Faixas i Coll.
Es posava d’aquesta manera punt i final a tota una dècada amb Marimon com a president, i el nou mandatari va comptar, en la seva directiva, amb Enric Iglesias, Josep Famadas, Joan Pitarch, Joan Algarra, Joan Llado, Gregori Gutierrez i Julia Serra.
La directiva va agafar un nou entrenador per al primer equip, i es va fitxar Joan Iturralde, de Vilassar de Dalt. Moline havia de quedar a coordinar el futbol base, càrrec que no va acceptar, i va abandonar la disciplina quadribarrada després de nou anys. La Junta va sol-licitar els serveis del mataroní Jose Moreno López.
Aquest mateix any s’abandonaria can Tomas com a seu social; la nova havia de ser a l’antic Ajuntament, on nomes es va estar alguns mesos. Posteriorment ha estat els baixos de la Casa de Cultura, situada a la placa de l’esglesia.

1990 Agafarà la presidència Antoni Rabassa, i que es convertiria en peça clau dels 90 i 00- i Joan Lladó els que mes s’encarregarien de portar la nau endavant. Despres d’aquesta etapa, Lladó també deixaria l’entitat.

1992 Carles Moline retorna al club, també desapareix el tradicional torneig de Festa Major.
Al cap de pocs mesos, entrava al club Joan Casanovas i Novell, que va ocupar la presidència.

1992 Al final d’aquell any, l’equip de veterans de l’Argentona es proclamava vencedor del Campionat del Maresme i del Vallès.

1993 el 3 de juliol va quedar constituïda una nova junta:

President:                 Joan Casanovas i Novell
Vicepresident 1r:     Antoni Rabassa i Españo
Vicepresident 2n:    Joan Pitarch i Bosch
Vicepresident 3r:     Julia Serra
Tresorer:                    Enric Iglesias i Pocurull
Secretari:                   Joan Lluís Serra i Gargallo
Vicesecretari:            Agusti Yagüe i Sancho
Vocals: Andreu Jofre i Ordad, Josep Rubio i Bueno, Joaquim Collet i Divi, Josep Famadas, Joan Algarra i Olive, Isidre Ribo.

1993 hi havia dos altres equips de la vila: el Sant Miquel del Cros i el Cros d’Ar­gentona. Els dos conjunts del veinat del Cros van tancar aquell la taula classificatoria i van baixar directament a aficionats.

Els veterans que van proclamar-se campions de lliga l’any 1992. D’esquerra a dreta, a dalt: Pitarch, Ramon, Mi, Rius, Sacrista, Diego, Pere. A sota: Moline, Yagüe, Cata, Calafell, Joan. Tolo i Xavier. Cedida per Joan Cata.

1997 l’equip femení va obtenir la victorià a la primera edició de la Palencia Cup, sense perdre cap partit i van ser les menys golejades del torneig. Les argentonines van fer un gran paper davant equips com el Valladolid o les esquadres de Letonia i Estonia. Al cap d’uns dies, la noticia fins i tot sortia a la portada del diari comarcal El Punt.

L’equip femení campio de la Palencia Cup de l’any passat. D’esquerra a dreta, a dalt: S. Graupera, E. Anton, I. Capdevila, M. Garcia, S. Moline, N. Gomez, E. Moline, Memi, Beltran, M. Ribo. Ajupides: M. Serra, C. Giusti, S. Ruiz, N. Llado, N. Brugues, M. Castellvf i A. Pera. Cedida per Carles Moline.

Els anys 90 van ser bons anys de futbol, amb grans resultats i el futbol base s’estava consolidant, però els desitjos de club de poder ascendir a 2a regional van ser inútils.

1997 Els germans Nieto, sortits de les categories de futbol base de club, Pedro Nieto i que la seva carrera esportiva va ser en els equips FC Argentona, Espanyol, RCR Huelva, CD Badajoz, Damm, CD La Laguna, Gramanet.
Jose Antonio Camacho qui li va donar la primera oportunitat amb l’equip, i el va fer debutar en el partit de Copa del Rei davant l’Extremadura la temporada 94/95.
Ha aconseguit ser el primer argentoni de tots els temps en arribar a internacional, a traves de la selecció espanyola sub-18.
Va firmar el primer contracte professional amb els blanc-i-blaus, per tres anys i amb una clàusula de rescissió de 400 milions de pessetes.

Pedro Nieto

Juanma Nieto, la seva carrera esportiva va ser en els equips FC Argentona, Espanyol, Ferran Martorell, Damm, Palamos, Gava, Premia, Lorca, Raith Rovers (Escoces), CD Logroñez, Peralada.

Juanma Nieto

Albert Yagüe, FC Argentona, Espanyol, Lorca Deportiva, SD Eibar, UD Melilla, Cultural Leonesa, Dinamo Tbilisi, CF Badalona, CD CAstellon, UE Sant Andreu

Albert Yagüe

Els 90 també cal destacar les moltes sortides que l’Argentona han realitzat per tornejos d’arreu d’Europa, l’Arago, Castello, Dinamarca, Tolousse, Mastricht, Valladolid, Palencia, Frankfurt, a Brussel-les, Holanda, Sant Sebastia.

L’expedició trepitja l’acabat d’estrenar estadi d’Anoeta, a Sant Sebastià.

Alguns jugadors a Copenhaguen, Dinamarca, on es va disputar la Tivoli Cup l’any 1993.

1993 els vells vestidors, inutilitzats i en un estat deplorable des de feia molts i molts anys, van ser substituïts pels actuals, a traves de la inversió de l’ajuntament, ara son de nou dins el recinte del camp en que es disputen els encontres, i ja ni jugadors ni arbitres s’han de desplaçar als construïts al costat del camp on es juga a futbol americà per canviar-se.

1998 Es forma una nova junta:

President:          Joan Casanovas i Novell
Vicepresident:  Antoni Rabassa i Españò
Secretari:           Agustí Yague i Sancho
Tresorer:            Enric Iglesias i Pocurull
Vocals: Joaquim Collet i Diví, Francisco Ortiz Aranega, Joan Lluís Serra i Gargallo, Josep Rubio i Bueno, Joan Algarra i Olivé, Josep Famadas.

1998 La noticia de l’any, l’espectacular ascens del primer equip a la 2a regional, un retorn molt desitjat després de deu anys d’intentar-ho, una de les mes històriques i especials per a FC Argentona, ja que no va perdre cap partit en tota la campanya van empatat set i s’han guanyat els 25 restants.
El diumenge 26 d’abril, a quatre jornades del final, es van proclamar campions de lliga, el Dosrius, el rival de la Jornada següent, va fer el passadís d’honor als campions.

F. C. Argentona
 
Punts 82
Partits jugats 32
Partits guanyats 25
Partits empatats 7
Partits perduts 0
Gols favor 81
Gols contra 24

I els jugadors que van fer possible aquesta empresa varen ser: Carlos Bautista, Carles Soler (porters), Enric Iglesias, Carles Chica, Oscar Llopis, Roger Bisbal, Esteban Orellana, Paco Duro, Albert Ribo, Llui’s Molanes, Ramon Mante, Jose Hernandez, Samuel Mufloz, Xavi Iglesias, Jordi Pi, Salvador Parera, Juan Ramon Ortuno, Moises Gallego, David Xaurado, Marc Duran, Carlos Martinez, Jonhatan Ferrer i Salvador Prat.

2000 Durant l’hivern es va ampliar i cobrir la tribuna del camp d’esports i es van començar a col.locar els 230 seients nous, 150 dels quals provenen de l’estadi de Sarria.

2005 Carles Moline deixa el club. La Junta contractarà a Octavio López Muñoz, persona clau en la història de el club.

Octavio López Muñoz, Coordinador

2006 Després de gairebé 15 anys de demanar-ho per fi el camp serà de gespa. El club estrena la gespa. A finals de setembre el club i l’Ajuntament organitzant una festa d’inauguració.

       

2009 Rosario i Blas, es fan càrrec del bar del camp, dues persones molt estimades en totes aquestes temporades.

Rosario i Blas


2010 FCF reorganitza la 2a territorial que passa a ser Segona Catalana.


2013 Arriba una persona molt important en la història de club, accedeix com a coordinador Antoni Teixidó Cabot, persona d’Argentona, molt estimat i respectada i que serà responsable de la consolidació del club.

Antoni Teixido Cabot

2014 Arranjament del mur.

2014 de la mà de Jesus Marin, s’inicia el torneig ArgentonaCup que 4 anys després seria referència al maresme, grans equips com FC Barcelona, RCD Espanyol, Girona, Betis, València, Saragossa….

Torneig Carnestoltes ArgentonaCup

2015 El camp de futbol millora les seves instal·lacions, substitució de la gespa artificial i la xarxa de les porteries de futbol i la millora dels vestidors, amb la renovació del mobiliari i l’arranjament de les dutxes.

2018 arriben com a coordinadors al club, Toni Miron, Josep Mª, Joan Guillamat.

Coordinadors del club, Josep Mª, Joan Guillamat, Toni Miron.

2018 Roge rep un homenatge especial a la nit dels esportistes d’Argentona, sens dubte la història moderna de el club, no es pot entendre sense la persona de Roge, molt lligat al club i que tothom estima.

Roge, amb els coordinadors del club i junta directiva.

2018 El primer equip aconsegueix l’ascens a primera catalana.

Ascens a Primera Catalana.

2019 Josep Maria Tejedo nou president del club.

Josep Maria Tejedo, Antoni Rabassa, Antonio Jimenez.

2019 L’equip perd la categoria i torna a 2a catalana

2020 Se suspenen totes les competicions oficials de futbol per la pandèmia del Covid19.